A la recerca d'un divan

Haig de reconéixer que no sóc molt donada a anar de rebaixes, però aquest estiu és possible que les aprofiti. Vaig a la recerca d'un article molt especial, es tracta d'un divan!
Efectivament, aquest moble que va néixer a la cultura romana. Els romans feien servir tres divans (anomenats triclinum) per tal que els homes s'asseguessin a menjar. En aquella época, el divan era un objecte a l'abast de molts pocs. Per això molt poques persones podien presumir de tenir-lo. Per a la seva compra massiva es va haver d'esperar segles més tard, amb la revolució industrial i la producció en massa.

Els grecs utilitzaven el divan per a relaxar-se i molts cops, per domir-hi. Com que molts d'aquests divans eren fets de marbre, els vestien i guarnien amb grans coixins de colors diferents. Acabaven per convertir-lo en un moble molt còmode on seure i fins i tot estirar-se.
Uns quants segles després, el divan va tornar a estar de moda, gràcies als psicoanàlisis practicats per Sigmun Freud. En primera instància, Freud va fer servir el divan per tal que els seus pacients poguessin agafar còmodament el són i fer més senzilles les seves tècniques d'hipnosis.
Quan ja es va deixar aquesta tècnica, el psicoanalista va continuar usant el divan per tal que els seus pacients es poguéssin relaxar i a banda per tal que li donéssin l'esquena. Amb això, segons Freud, s'evitava la transferència entre ell i la persona analitzada.
No sé si amb el temps, el divan ha adquirit aquella ombra de bèstia negre equiparable a la que té "la butaca" dels dentistes. Hi ha molt poca gent a qui li agradi anar al dentista. Per contra és una especialitat mèdica a la que difícilment ens escapem d'haver-la de visitar. Però i el divan, estem tots preparats per asseure-hi algun cop? Si mantenir la boca oberta durant més de tres quarts d'hora no és un pla massa atractiu, obrir durant més de tres quarts d'hora el que ens passa pel cap de ben segur que tampoc és plat que agradi a molta gent. Tot amb tot, la reflexió és ben senzilla. Davant d'un seriòs mal de queixal, tenim per nosaltres mateixos el remei per poder fugir del dolor i de les infeccions? I davant d'una situació que ens desborda o ens angoixa o senzillament ens complica la nostra existència, tenim les eines per afrontar-la amb èxit assegurat?
Ben mirat abans de llençar-me a les rebaixes, hauré de prendre les mides al menjador per veure quin seria el lloc més idoni pel meu divan.